Bienvenido! Este blog ya no se actualiza. La razón es que me he mudado a un servidor propio y he montado un nuevo blog en WordPress.
Visítame en el nuevo Children at your feet.

29.9.05

lady's summer (I): en camp contrari

Bé, comencem les cròniques de l'estiu, per fascicles (sense periodicitat definida, que em conec... això sí, són gratis, no com les col·leccions dels quioscs). Començaré pels dies que vaig passar a casa del nen, a principis d'Agost.

Nota: el títol del capítol no és perquè em sentís l'enemic o res semblant, és simplement un homenatge a un programa que presentava el Pere Escobar i que m'encantava: En Camp Contrari.

Dijous 04.08.2005
El nen em va venir a buscar després de dinar, vam arribar a casa i estaven tots (els pares, els avis i el seu germà) al pati de darrere. Vam estar allà tota la tarda, xerrant, i vam sopar pa amb tomàquet, embotits, formatge...

Després vam anar amb tota la família a l'hotel Colon, on feien cocktails i hi havia un home tocant el piano. Ells ja portaven un parell de nits anant-hi, així que els havien provat tots. Jo, per no variar, em vaig demanar una Caipirinha. M'encanta!!

I això és tot el que va donar de sí el meu primer dia (o tarda!) a casa del nen.

Divendres 05.08.2005
Pel matí, el nen i jo vam anar a La Roca. A ell li encanta, perquè pot trobar roba pija a preus més baixos. A mi no tant, en part perquè les botigues són de marques cares, i encara que t'ho abarateixin, continua sent car comprar-hi, i en part perquè sempre que hi havíem anat hi havia molta gent, i això m'agobia. Aquesta vegada va ser diferent: com que hi vam anar al matí, no hi havia gairebé ningú, i vam poder comprar a gust... Em vaig comprar 3 samarretes i 2 pantalons (believe me, això no és normal en mi)!

Per dinar ens vam reunir amb la família a Mataró, i després els avis ens van ensenyar el seu pis nou (abans el nen hi vivia amb els pares i el germà, fins que es van traslladar a la casa de Sant Vicenç; ara els avis l'han redecorat per quedar-s'hi a dormir quan estiguin de visita).

En tornar a casa vam veure La Cuadrilla de los 11 (sí, sí, la de 1960). Ocean's Eleven és una de les meves pel·lícules favorites, i feia temps que tenia ganes de veure l'original. A més té història, perquè per Nadal me la vaig baixar de l'eMule, en dual (per si no ho havia comentat: m'encanta veure pel·lícules en versió original), però l'àudio i el vídeo estaven desincronitzats, així que em vaig posar manos a la obra per sincronitzar-ho i mantenir el dual, amb el NanDub (cosí germà del VirtualDub). No va ser fàcil, perquè al principi el retard era gairebé imperceptible (però no per una perfeccionista com jo :P), però al mig de la pel·lícula hi havia com un salt i a la resta hi havia un delay àudio-vídeo... de 3 segons!! Però estic orgullosa d'haver superat aquest repte geek.

Total, que encara que jo hagués preferit veure-la en anglès, el germà del nen i la seva mare també es van apuntar a veure-la, així que la vam veure en castellà... El doblatge no em va agradar gens, té l'aire caspós de les pel·lícules espanyoles de l'època. La peli no estava malament, però m'agrada més la nova. Ara, em quedo amb el final de l'original, és més divertit... però no dóna peu a una segona part, per això quan van fer el remake el van canviar, suposo.

Després vam buscar a Internet rutes a peu pel Ripollès i La Cerdanya, on havíem d'anar dilluns següent... Jo, com sempre que tinc un ordinador davant, em poso en mode friki ON, i vaig atabalar una mica al nen amb els meus coneixements frikis sobre el Firefox, i ensenyant-li posts de Microsiervos... És molt divertit recordar això des de la perspectiva actual, perquè aleshores devia pensar: "Què pesada, un altre cop parlant dels Microsiervos", i ara hi està enganxadíssim!!

Per sopar, vam anar... al Terramar!! Per fi, perquè era la tercera vegada que ho intentàvem. El lloc és molt maco, ja ho havia dit. I el sopar també estava molt bo, i en quantitats normals (no com aquells llocs on et posen un plat enorme i et costa trobar el menjar). La pega? És caríssim. Però una vegada a l'any et pots donar el capritxo, no? Després vam tornar al Colon... Jo vaig provar el Daiquiri, i el nen es va demanar un Mojito. El Daiquiri no estava malament, però prefereixo la Caipirinha... El problema del Mojito és que porta menta, que no m'agrada gaire (de petita m'encantava però suposo que algun dia em vaig saturar).

Dissabte 06.08.2005
Era el sant del nen (i del seu pare), i vam celebrar-ho amb tooota la família. Als avis (per part de mare) ja els coneixia d'abans (des del dia de Sant Jordi, concretament), però a la família del pare encara no (els avis, el germà del pare, la seva dona i els fills). Vam dinar en un restaurant i després vam passar la tarda a casa, al jardí. I quina casualitat, precisament el tiet del nen havia anat a sopar aquella setmana al Terramar, no una ni dos, sinò tres vegades!! Es veu que havia estat de Rodríguez, i amb un parell d'amics els hi havia donat per anar-hi, i cadascun havia pagat un dia. Clar, en 3 dies i 3 persones et dona temps a provar gairebé tota la carta!! Ja els hi van oferir el VIP i tot, jaja.

A la nit feien no sé quin partit de futbol, i el nen el va voler veure. Jo estava tan cansada que m'adormia, però el seu germà va proposar de fer un Remigio amb els seus pares, així que vam deixar al nen solet amb el futbol... Amb el germà ens picàvem bastant, en broma clar. Quan va acabar el partit el nen també es va afegir a la partida... Al final vam anar a dormir bastant tard.

Diumenge 07.08.2005
El nen i jo vam passar el matí totalment en plan geek. Feia un any, li havia comprat al seu pare (pel sant, o sigui que un any exacte) un descodificador de satèl·lit. Però no pillava gaires canals, i no sabia per què. Com que de seguida va començar a treballar, ja no va tenir més temps per preocupar-s'hi, però aprofitant que jo estava a casa seva, ens hi vam posar. No sé si ho vam arreglar gaire, però ens ho vam passar molt bé.

Vam dinar a casa, també va venir la novieta del seu germà. Després vam jugar una mica a cartes, fins que va arribar l'hora d'anar-nos-en... al cine! Vam veure La Isla al Paco Parc. Mentre feien els anuncis, jo em gratava els ulls perquè ho veia una mica borrós, però resulta que el projector no anava gaire bé i van haver de parar la projecció durant uns minuts. I sort que ho van fer, perquè veure tota la peli així hagués estat un suplici!

Després vam trobar-nos amb els pares del nen al japo de Mataró. Últimament els hi havia donat per provar cuines exòtiques i volíem ensenyar-los la japonesa. El japo de Mataró és dels que més m'agraden, a part de fer-ho molt bo, la carta és il·lustrada, així que per profans en la matèria, no vas tan a cegues per escollir un plat. A més, hi ha un cambrer (el jefe, suposo) que si vols, t'explica coses sobre els plats, com es mengen, per a què és cada cosa... Per exemple, una de les últimes vegades que hi havíem anat vam descobrir que el gingebre és per netejar la boca després de menjar sushi... Recordo que vam anar-hi el cap de setmana que el van inaugurar, i des d'aleshores ens hem fet assidus. Qui m'havia de dir fa un any, que no havia anat a un japo mai de la vida, i que no tenia ni ganes de provar el sushi (no m'agrada el peix fet, com per menjar-lo cru!), que ara m'encantaria el menjar japonès!

Bé, com sempre em desvio del tema... De primer, el nen va demanar amanida de medusa. Amb el fàstic que em fan a mi les meduses!! Jo vaig flipar amb la seva mare, ho provava tot amb una facilitat, la medusa li va encantar!! El seu pare i jo no ens vam atrevir a provar-la, però reconec que no em va resultar tan fastigós com em pensava (clar, no tenia forma de medusa)... però igualment no ho provaria. De segon vam demanar sushi i maki variats per tots. Els hi va encantar. Jo també vaig disfrutar, primer perquè m'encanta el maki, segon perquè vaig provar coses noves (el sushi de gamba, no estava malament), i tercer perquè veia disfrutar els pares amb els palillos, el menjar nou per a ells... Ojalà els meus pares fossin tan oberts a coses noves.

El nen em va portar a casa, i em vaig posar a fer la maleta. Després va passar una cosa que ja vaig explicar: se'n va anar la llum.

-----------------------

I en la pròxima entrega... Planoles v2.0!

Etiquetes de comentaris:

Digues la teva!

Inici

enllacen aquest post: