Bienvenido! Este blog ya no se actualiza. La razón es que me he mudado a un servidor propio y he montado un nuevo blog en WordPress.
Visítame en el nuevo Children at your feet.

26.9.05

google talk i altres herbes

El gran descobriment del segle ha estat Google Talk. Tot va començar quan vaig tornar del poble. El nen m'havia enviat una invitació pel Google Talk. De fet ja es parlava d'un possible client de missatgeria de Google fa any i mig quan va treure el Gmail. Però ara ja ha sortit. Com a messenger és bastant pobre (sí, ja sé que és beta, però això a Google és marca de la casa). No permet enviar arxius (molt còmode per enviar coses mentre parles sense haver d'obrir el navegador), ni guardar les converses (molt útil per recordar esdeveniments)... Tampoc té emoticones, encara que reconeix i marca en un altre color les més típiques (:), ;), :P, :(, etc.), però és de Google. I com que Google dóna bon rotllo, doncs aquí el tenim, suposo que ja l'aniran millorant. A part em permet conversar amb el nen sense haver de mostrar-me online per a tots els contactes que tinc en el Messenger (que des de que vaig superar la meva addicció cada vegada em fa més mandra obrir... fins que l'altre dia vaig descobrir que se'm penjava, l'hauré de reinstal·lar... o no :P), perquè al Google Talk en tinc poquets.

Però el gran descobriment va venir l'11 de Setembre. El dia anterior vaig veure el nen online i li vaig parlar, però no em va contestar. Després resulta que qui estava a l'ordinador era el seu germà, i que per això no m'havia contestat... El dia 11 va ser ell (el germà) qui va iniciar la conversa. Estava a l'ordinador del nen perquè ell li havia robat el seu per jugar a no sé què. Vam parlar una estona, i en un moment de la conversa ell em va preguntar per què era el botonet de "Call". Jo li vaig dir que per fer trucades de veu, però que no ho havia provat mai perquè el meu portàtil no tenia micròfon.

Quan el nen es va cansar del joc, el seu germà va recuperar l'ordinador i jo vaig poder parlar amb el nen. Ell es va repassar la conversa "per si l'havíem criticat gaire", i quan va veure allò del micròfon, em va dir "sí que tens micròfon, el meu en té" (ell té un portàtil semblant al meu -per poc temps, ara ho explico-, els vam comprar -per separat- a la mateixa botiga i més o menys a la mateixa època). On? Vam provar a fer un Call, i jo el sentia però ell a mi no. Després de jugar una mica amb les opcions del Güindous vaig descobrir que, efectivament, el meu portàtil té micròfon (tot i que no va ser fins dilluns passat que, a la presentació del Duke, vaig veure on, perquè el del Duke sí és exactament igual al meu, els vam comprar junts)!

Així que des d'aleshores parlem cada dia una estona amb el Google Talk. Ens podem passar la tarda navegant per Internet i comentant les coses que veiem, cadascú per la seva banda, com en un mans lliures... i gratis! Aquí sí que li torno a trobar el problema dels arxius, perquè si en un moment donat ens volem enviar alguna cosa hem d'anar al mail... I quan vam voler-ho provar pel Messenger vaig descobrir que estava mort!

El nen té un portàtil Ahtec, com jo... per poc temps. S'ha comprat un altre portàtil, però no un portàtil qualsevol, no... un iBook!! Últimament està en plan monotema, buscant coses pel seu iBook, curiositats del Mac OS X... M'encanta quan es posa friki! I això que encara no el té! El va encarregar dimarts passat, així que amb una mica de sort li portaran durant aquesta setmana. Qui també està content és el seu germà, perquè en comprar un ordinador Mac i un iPod feien un descompte, així que ara li pregunta al meu nen a totes hores "on és el meu iPod?"

I el que explicaré ara em fa especial il·lusió. Crec que ja he dit que m'encanten els Microsiervos, que hi estic enganxadíssima... Fins al punt que moltes vegades al nen li comentava el que deien l'Alvy, el Nacho o el Wicho. Jo havia arribat a pensar que em feia una mica pesada, perquè semblava com si els conegués ("L'Alvy l'altre dia deia això", etc.), i també semblava que ell no hi posava gaire atenció. Doncs l'altre dia em va sorprendre enviant-me links de Microsiervos, i trobant coses curioses... Crec que el punt ha estat descobrir que també són maqueros, jaja. El que em fa gràcia és que li ha passat una mica com a mi: al principi no els hi donava importància, sabia que existien però no els llegia regularment... però finalment s'hi ha acabat enganxant.

El nen s'està tornant més geek aquests últims dies, amb tota aquesta recerca maquera i la lectura de Microsiervos. Ahir va descobrir què era un troll. I jo li vaig enviar l'adreça d'un blog que tinc als bookmarks perquè em va fer gràcia el concepte, però no és que s'actualitzi gaire freqüentment (afortunadament!): Los troll del ciberespacio. Em va dir, en broma, "fem un blog?". Jo vaig riure, vaig estar a punt de dir-li que ja en tinc un però no ho vaig fer. Vull que ho descobreixi ell mateix. I no deu quedar gaire, perquè ara que s'ha fet lector habitual de Microsiervos un dia o altre veurà un comentari meu, no? Jaja, quina por (quan li vaig dir que era moderadora de Comunidad Siemens va flipar una mica, pobret, té una nòvia massa friki)!

Que quan busco feina? Emmm... Pasapalabra!

Etiquetes de comentaris: , ,

Digues la teva!

Inici

enllacen aquest post: