Bienvenido! Este blog ya no se actualiza. La razón es que me he mudado a un servidor propio y he montado un nuevo blog en WordPress.
Visítame en el nuevo Children at your feet.

1.8.05

casualitats i mala sort

Dissabte havíem d'anar amb el nen al restaurant pijo que volíem anar l'altre dissabte. Aquesta vegada vam pensar que seria millor reservar, i quan el nen va trucar, li van dir que tenien lloc, però que hauria de trucar més tard. Per què? Perquè potser feia mal temps, i si plovia haurien de moure la gent de la terrassa a dins (és lu que té, la terrassa és maca però si plou, res de res), i no ens volia fer la reserva per si de cas.

Al final vam anar a sopar a La Pèntola, a Mataró, que també està molt bé. Així alimentem el desig d'anar al Terramar (el lloc pijo), jeje. A l'hora de les postres, jo ja estava molt plena i no volia res, però el nen va demanar "Baba al limoncello", sense tenir ni idea de què era, jeje. Per provar! Com que sempre ens barallem per qui paga, li vaig dir que si no li agradava, pagava ell, i si li agradava, pagava jo. La meva idea era que no podia estar gaire dolent, i que no valia que em digués que estava molt dolent però en canvi s'ho acabés tot... així que acabaria pagant jo (és que l'última vegada havia pagat ell!). Però quan va provar allò, va fer una cara de fàstic... Jo no m'ho creia, així que ho vaig provar... Argghhh! No sé què era, però estava banyat en licor de limoncello (i a mi que no m'agraden els licors a les postres...), fastigós. Total, que el nen se'n va sortir amb la seva. Després vam anar a casa d'en Dani, també hi era en Christian. Vam estar-hi una estona i després vam anar cap a l'Ugly. Aquesta vegada, afortunadament, no hi havia el m.a., jeje.

Diumenge a la tarda el nen havia de fer coses de la feina, així que vam quedar per sopar. Però... Situació: estic dormint com una mona, sona el telèfon, la melodia de Friends (és el nen, fijo :P), em desperto com puc, obro el llum, miro el despertador... 18:17. On estic? Contesto el telèfon, el nen pregunta si m'ha despertat, li dic que sí i li pregunto l'hora... Les 6 i quart, em diu. Joder! I el despertador apagat! Situació surrealista. Sort que m'ha trucat per confirmar que quedàvem, perquè si no ho arriba a fer no em desperto! Volíem anar al Santa Clara, un mexicà, però en arribar... estava tancat (estem gafes!). Així que vam anar al japo.

Aquest matí he anat als basars del port de Barcelona a comprar una maleta. Ja n'havia mirat l'altre dia a La Maquinista la setmana passada, però com solen ser més barates al port, hi he anat a fer una ullada. Problema: durant tot l'Agost no hi ha servei de Metro entre Fabra i Puig i Clot. Així que per fer un trajecte de mitja horeta amb un transbordament (a Urquinaona), he trigat 1 hora fent 3 transbordaments (a Fabra i Puig he agafat el bus especial que va a Clot, a Clot un altre cop el Metro i a Urquinaona el canvi a la L4). Total, per res, perquè a la botiga on fa any i mig vaig comprar la meva maleta gran no tenien gaire varietat de maletes de quatre rodes (el nen en té una, són realment còmodes, es porten completament en vertical i no has d'aguantar el pes), de fet també tenien la Samsonite que havia vist a La Maquinista... 30€ més cara. Així que he perdut dues horetes per no res... Tot tornant he passat per La Maquinista a comprar la Samsonite, i l'home que hi havia davant meu, que venia a canviar una maleta, s'ha endut l'última del tamany que jo volia. Scheiße! La noia ha trucat a una altra botiga a preguntar si la tenien, i bingo! Els hi quedava una blava i una grisa. Jo la preferia vermella (com la gran), però és igual, em quedaré la grisa (la blava és horrible, és un blau molt chillon)... Me la guardaran tot el dia, ara hi aniré. És a la botiga de Glòries, o sigui que torna a tocar odissea de transport... Quin pal!

Demà ja toca marxar cap a Cunit (de moment no han trucat per esbroncar-me, jeje), però dimecres torno. Ja vaig acceptar la invitació dels pares del nen per anar-hi a passar el cap de setmana. A més, possiblement després dels 2 dies a Planoles ens quedarem un parell de dies més a casa dels avis del nen a Puigcerdà, així que els dies de llibertat van augmentant!! Ap! Aquest dissabte és el sant del nen, i m'ha convidat al dinar familiar, així que coneixeré la resta de la seva família, quina por!!

Etiquetes de comentaris:

Digues la teva!

Inici

enllacen aquest post: