aachen connection

Divendres vam fer un revival aachenià... Vam ser-hi gairebé tots: en Christian, el Miguel (va venir des de Biarritz!), l'Àlex, lo Ricard (amb la seva nòvia, Carla), en Cristóbal (en viatge relámpago des de Mallorca amb la seva nòvia Elisa), el nen i jo. Faltava la Carla d'en Christian, que tenia unes amigues americanes de visita i van anar per lliure, però després ens vam reunir amb elles, i el Josep, que estava molt cansat (és tot un dormilega). Menys en Christian (que era de la meva generació) i les nòvies del Ricard i el Cristóbal (que no són Telecos), la resta eren de la generació anterior a la meva, és a dir, van estar a Aachen des de Setembre de 2004 fins a Març de 2005 (més o menys, el nen per exemple s'hi va estar un parell de mesos més, això va donar-nos oportunitat de conèixe'ns :D).

Vam sopar a El Rodizio Grill, un buffet lliure que està bastant bé. Vam agafar un dels menús de grup... que inclou un aperitiu inicial de Caipirinha! Molt adient perquè, encara que no ho sembli, és una beguda bastant típica de la nostra època aacheniana, jo de fet la vaig provar per primera vegada allà.

Després de sopar, en Christian va trucar a la Carla i ella li va dir que eren a Santaló, ell va proposar d'anar-hi però només teníem un cotxe (el d'en Christian) i a aquelles hores (poc abans de les 2h) agafant el metro trigaríem massa en arribar (o no arribaríem), així que l'altra Carla i en Ricard van anar a casa seva (el Christian els hi va dur) i van agafar-ne el seu, així ja tots aniríem en cotxe. La resta vam esperar-los a un bar a prop del restaurant. Quan van tornar, els plans canviaven. La Carla (quin embolic de Carlas!) havia tornat a trucar a en Christian i li havia dit que a Santaló no hi havia ambient, així que anaven cap al Born. Doncs cap al Born!

Anàvem passejant pel Passeig del Born buscant un bar on hi hagués lloc per seure, però no hi havia manera. A més, ja eren prop de les 3 del matí i els bars estaven a punt de tancar... Al final vam agafar unes begudes i vam anar a seure a unes escales. Vaig estar parlant amb l'Àlex, ell fa poc que va anar a Los Angeles i vam estar comparant LA i NYC. Després d'una estona, un borratxo va seure al costat nostre i ens va preguntar si pensàvem que els Estats Units eren el millor país del món. Ens vam quedar parats, però ell va continuar dient xorrades, no sé què dels polítics, de l'Esglèsia... Vam continuar amb la conversa, passant d'ell.

La Carla es va reunir amb nosaltres i vam anar, segons elles, a un bar que no tancava fins tard. En realitat era una discoteca (per llei els bars han de tancar a les 3), quan hi vam entrar eren les 4 i ens hi vam estar fins les 5 i algo. El lloc era una mica antro, però la música no estava malament... Recordo que quan estava sonant I was made for lovin' you li vaig dir al nen: "Com mola la música, no?" Ell es va pensar que ho deia irònicament, perquè em va dir: "Escolta, que a mi m'agrada!" Fa gràcia perquè precisament d'aquesta cançó tinc una versió dels M Clan, un dels meus grups favorits... La versió pertany al disc d'El Jueves, Versión Imposible 2. I és que a mi m'agraden moltíssim les versions, una versió ben feta m'encanta, i els M Clan, a part de fer bona música, també fan unes versions brutals (de fet tinc ganes de veure actuant el grup de versions de Carlos Tarque). Ara, una versió mal feta és un pecat. I un exemple (encara que no vingui a cuento) és la destrossa que van fer a Operación Triunfo amb This Love. No sé qui eren els que la cantaven perquè normalment no veig el programa, ho vaig pillar en un zapping, però era tan horrible que ho vaig treure de seguida, li treia tota la gràcia a la cançó (que m'encanta, per altra banda)!! Dissabte mentre sopàvem li vaig deixar escoltar al nen la versió dels M Clan i li va agradar molt, té un aire jazzero molt xulo...

Bé, com deia, a les 5 i pico vam marxar de la discoteca i vam anar cap als cotxes. La Carla i amigues anaven pel seu compte, nosaltres els teníem aparcats darrere la Catedral, vam haver de caminar una estona més. Un cop allà, ens va costar decidir-nos a separar-nos! El Ricard i la Carla portarien el Cristóbal i l'Elisa a l'aeroport (l'avió sortia a les 7:40h), i de pas deixarien l'Àlex a casa (viu a Sants); el Miguel agafaria un tren cap a Cambrils (on viuen els seus pares, ja que ha baixat de França què menys que visitar-los!); i en Christian em portaria a mi a casa i després al nen (tots dos són de Mataró... bé, el nen viu en un poblet d'allà al costat). Al final no vam marxar d'allà fins a les 6 i pico. Per anar a casa meva, vam fer servir el GPS del cotxe d'en Christian, és tan friki!! Encara que no era gaire difícil, només havíem d'agafar la Ronda Litoral...