Bienvenido! Este blog ya no se actualiza. La razón es que me he mudado a un servidor propio y he montado un nuevo blog en WordPress.
Visítame en el nuevo Children at your feet.

26.7.05

els 4 arreplegats

Els 4 Arreplegats
Sí, ja sé que he de fer la crònica del sopar de divendres, també explicar què tal la peli de diumenge, una coseta més personal de dilluns que em posa de mala llet però comencem per Els 4 arreplegats.

El programa és obviament gravat, aquesta és l'última setmana que graven i es va començar a emetre dimarts passat, suposo que el nostre programa l'emetran cap al Setembre... Em van trucar fa temps i em van oferir un dels primers dies, però vaig preferir esperar-me perquè aquesta setmana el nen en teoria agafava vacances i així podria venir, però al final no ha pogut ser, li han tombat les vacances i esperem que la setmana que ve les comenci!!

En principi havíem de ser 10 persones, però hi va haver baixes d'última hora (a part de la del nen) i al final vam anar-hi 7. Jo vaig anar amb la Noelia i el Sergi, que viuen al costat del Campus Nord, i la resta (Prati, Duke, Lluís i Xavi) amb el cotxe del Lluís. Nosaltres vam arribar massa d'hora, ens pensàvem que hi hauria trànsit però no, i vam tenir temps per passejar per allà (es grava al mateix plató que Buenafuente, a Sant Just Desvern) i vam veure el plató on es gravava Nissaga de Poder!! Quan anàvem a l'institut, la Noelia i jo vam estar un any a la revista de l'escola, i vam anar-hi un dia a entrevistar l'Eduard Farelo (Eduard). Mentre l'esperàvem a la cafeteria vam poder parlar amb el Miquel Sitjar (Gabriel), molt simpàtic, quan va arribar va seure amb nosaltres una estona, després el van cridar perquè es vestís i es maquillés, i en acabar va tornar amb nosaltres fins que el van cridar a plató. L'Olalla Moreno (la nena mimada Laia) també es va passar per la cafeteria, va saludar el Miquel però va passar de nosaltres. També vam veure altres actors i actrius pel passadís. Ah! I la Carmeta (no sé el nom de l'actriu, el personatge era la criada dels Montsolís) em va canviar una moneda de 5 duros (estem parlant de 1996 :P) perquè la seva no li agafava la màquina de cafès!! Vaig guardar aquella moneda durant molt de temps (de fet suposo que encara deu ser al meu estoig d'aquella època, era un forat negre, res del que hi entrava en sortia mai). Finalment la gravació es va allargar més de l'esperat i l'Eduard no tenia prou temps per l'entrevista, així que ens va portar en cotxe fins a Plaça Catalunya, en el trajecte li vam fer l'entrevista. En algun lloc dec tenir guardada la cinta, jo anava de copilot aguantant la gravadora, quina gràcia!!

Jorl, com em desvio... Doncs res, que ens havien convocat a les 20:15h, o sigui que la gent va començar a arribar cap a les 20h. Els nois van arribar bastant puntuals, i vam començar a fer cua. Les portes no van obrir fins bastant més tard. Després, lo típic, ensenyar el DNI, passar pel detector de metalls (aquesta vegada ja no vaig dur la càmera, perquè quan vam anar al Buenafuente al Gener jo no sabia que no la deixaven entrar, i no em van avisar fins que ja havia de passar pel detector, així que vaig haver de deixar-la als de la productora, i amb la gentada que hi havia vaig haver d'esperar bastant per entrar), i els bocates!! Aquesta vegada eren de millor qualitat (al Gener ens van donar sandvitxos d'aquells que es compren a les màquines, només hi havia de dos tipus, però quan vaig arribar jo després de l'incident de la càmera ja només en quedaven de truita, dolentíssim!), tot i que el pa era una mica chicle, i també hi havia més varietat de begudes, fins i tot cervesa!

Vam entrar a plató a les 21:30h aproximadament, i ens van anar col·locant als sofàs. Per si no heu vist el programa, el plató representa un bar rollo cabaret, amb sofàs i tal... Però no tothom seu als sofàs, també hi ha públic a les grades!! Jo pensava que sent 7 persones ens posarien a les grades (des de casa, els sofàs semblaven per a una o dues persones com a molt), però no! Ens van posar en 2 sofàs (un de 3 persones i l'altre de 4)... a primera fila!! Jo vaig seure en un que quedava completament centrat davant de l'escenari, era blanquet i tou, diràs "què còmode!" Però no, no sabia com posar-me per no enfonsar-me... De seguida va venir la regidora (es diu Cristina, és la mateixa rastes de Buenafuente) i ens va dir que aquell sofà el necessitarien per fer una cosa al principi, així que ens demanaria que marxèssim durant uns minuts.

Van sortir els directors del programa, David Fernández i Oriol Grau (el primer fa també d'animador de públic), ens van presentar a les actrius i a l'actor... Sí, només un actor, el David Bagés (l'Amadeu de Nissaga!), el que va de cowboy. O sigui que imagino que el paper del Joan Ramon Bonet (el nou cambrer que va sortir al primer programa) no durarà gaire... I també ens van presentar els convidats... Sí, en plural, dos pel preu d'un! Santi Millán i Pepe Rubianes!! Bé, és un dir... perquè en realitat el Rubianes estava allà per gravar la coseta del principi per la que necessitaven el nostre sofà i ja està. Així que ens van fer fora (vam anar a la part del darrere, on hi ha un monitor per veure-ho, van preparar-ho tot... Havien dit que el que gravarien ara era per un altre programa, i quan vaig veure el David Bagés passar per allà li vaig preguntar per quin programa era. Em va dir que era pel programa que gravarien el dia següent (és a dir avui). No sé per què ho havien de gravar en dies diferents, però bé. Quan estaven a punt de començar a gravar, necessitaven una persona més per omplir un sofà (durant la gravació del nostre programa allà hi hauria asseguda una actriu, però en aquell trosset no tindria sentit perquè pertany a un altre programa, per això la van fer marxar), i hi vaig anar jo. Així que finalment vaig veure el trosset del Rubianes en directe. Simplement eren les 4 actrius parlant amb el Rubianes de coses com l'amor, la parella, etc.

Després van tornar a posar el sofà al seu lloc i vam tornar a seure-hi. Mentre les actrius es canviaven de roba el David Fernández (aka Gilipolles :P) ens va entretenir... Una cosa que no em va agradar és que va dir que ens tenien preparada una altra sorpreseta... l'Andreu Buenafuente!! Però era mentida. Ja m'ho imaginava que no vindria (de fet surt en el programa que emeten avui), però em va fer ràbia que fes la brometa. També van gravar el Next Coming, van haver de fer-ho 3 vegades perquè s'equivocaven o no quedava bé.

La gravació del programa es fa en fals directe, és a dir, encara que és gravat ho fan tot com si estiguessin en directe, posant la careta del programa i els vídeos, etc. No fan servir un prompter, no... sinò un megaprompter! (una tele enorme, perquè ho vegin bé des de l'escenari). El programa en sí és bastant merdeta, el tipus d'humor no m'agrada gaire i en ocasions es notava massa que llegien la pantalla, però veure'l des de dins està bastant bé. El problema és que moltes de les conyes que fan no tenen ni punyetera gràcia, així que encara que a vegades si li trobes una mínima gràcia exageres el riure per quedar bé, si no te'n fa gens, de gràcia, no tens esma ni per fer un somriure, i això les actrius ho noten... Una d'elles, l'Ota (Sílvia Abril), en el seu monòleg feia de nena hiperactiva que s'emociona per tot, i anava explicant les coses al·lucinants que li passen: va al metro, i s'obren les portes!!! Anuncien per megafonia: "Propera parada, Urgell", el metro para, i està a la parada d'Urgell!!!!! Què fooort!! El rollo del monòleg era aquest, però com veieu, no fa cap gràcia (la primera broma vale, però un cop tot és igual ja perd tota la gràcia). Doncs la tia en veure que no rèiem anava dient: "No ho pilleu? Doncs pilleu això!" i s'aixecava la faldilla, i clar, tothom rient. Ja m'hi fixaré més, però quan ho vaig veure la setmana passada a la tele em va semblar que hi havia riures enllaunats, i si em refio del que vaig viure ahir, no hi havia riures suficients com per fer veure que ens ho estàvem passant de puta mare, així que n'hi haurien d'afegir.

En Lluís va tenir un paper estelar al programa. L'Emma (la valenciana, interpretada per la Cristina Fenollar) va fer un monòleg sobre els ligues d'estiu i havia de preguntar a algú del públic si havia lligat amb alguna sueca o alguna cosa així, i va escollir al Lluís (normal, el tenia a primera fila). Ell va respondre que havia lligat amb una polaca, ella li va preguntar si s'ho havia fet mai amb una valenciana, i quan ell va dir que no ella li va dir que això ho podrien arreglar ràpid, que es passés després pel seu camerino.

Ara, com deia, el que sí em va fer gràcia és veure-ho des de dins. Sobretot perquè en un moment l'Stanley (David Bagés) es va equivocar. Durant tot el programa, entre monòleg i monòleg, les noies anaven comentant que hi havia una noia entre el públic (l'actriu que comentava abans que jo havia ocupat el seu lloc en el trosset del Rubianes) que les mirava, i havien apostat a veure qui se la lligava (amb un petó es guanyava l'aposta). L'Stanley també s'apunta a l'aposta, i en un moment del programa (després del monòleg del Santi) està comentant amb l'Emma i la Corín (Rosa Boladeras) l'intent de la Lola (Neus Sanz)... Quan de sobte veu que la Lola efectivament s'està fent un petó amb la noia i diu: "Nenes, nenes, que em sembla que la Neus us ha guanyat l'aposta!". No veieu res estrany? Jo tampoc ho vaig notar, de fet ningú se n'havia adonat, va ser la pròpia Neus que ho va dir: l'havia anomenat pel seu nom real, no el del personatge!! Total, que després de comprovar que efectivament havia dit Neus, van tornar a fer el diàleg des del principi (com si vinguessin del monòleg del Santi).

El millor del programa és la part final, en la que el convidat ha d'improvisar... En el primer programa (amb la Clara Segura) es tractava de respondre preguntes sense utilitzar la lletra prohibida (que anava canviant), i en el que van gravar ahir, el Santi havia d'escenificar que li demanava al seu sogre la mà de la seva filla, i les noies li anaven dient paraules que havia d'incorporar al discurs. La primera paraula va ser tampax!

A la sortida ens van repartir uns paperets per anar a buscar la samarreta a les oficines d'El Terrat, a partir del 22 d'Agost. Uns paperets molt cutres, sense segell ni número ni res, així que amb una simple fotocòpia pots tenir-ne tantes com vulguis. Tothom comentava el mateix, així que m'apuntaré al mòbil la data per anar-hi el primer dia, no sigui que em quedi sense samarreta pels trapicheos de la gent!

Etiquetes de comentaris: , ,

Digues la teva!

Inici

enllacen aquest post: