Children at your Feet: feeling good

L'any passat vaig tenir una època que feia servir noms de cançons que m'agradaven per posar títols als posts. Fa poc vaig descobrir que Anatomia de Grey fa això per norma. Aquesta tarda m'ha vingut al cap Feeling Good (bé, també m'ha vingut a l'iPod :P), i he pensat que ilustraria perfectament el post d'avui.

Vaig descobrir al Michael Bublé quan va anar a Buenafuente a principis de l'any passat. Va cantar aquesta mateixa cançó i em va agradar molt. Aquesta actuació va ser l'origen d'un dels meus personatges preferits del programa, Miguel Chiclé (ara ja no surt, ja podrien haver jubilat al Neng, que cansa una mica, i no al gran Miguel Chiclé), que cantava cançons tipus crooner (com el Michael Bublé) però cap a la meitat del tema feia un gir i continuava en plan flamenco. Magistral, l'Edu Soto és un crack.

Avui em sento bé. Recordeu l'ABC? Doncs estic més descansada, a B (l'empresa amb qui treballo, però no la que em paga la nòmina) ja saben que marxo, i a A (l'empresa per la qual treballo, és a dir la que em paga la nòmina) ho sospiten. Però anem per parts.

La meva obligació era comentar-ho primer amb la meva empresa (A), que és qui s'haurà de moure per trobar-me un substitut (bé, més aviat candidats a substitut perquè B n'agafi un). Però com que no ho volia fer fins que tingués la carta de compromís de la nova empresa, tenia la intenció de dir-li abans en petit comité al Jefe, com a signe de deferència cap a ell. Aquest matí no he pogut parlar amb ell perquè anava d'un lloc a l'altre, i després he descobert per què. M'ha agafat per sorpresa i ens hem reunit els dos equips que ell lidera, actualment 3 persones (ell, la substituta de Sosoman i jo), per parlar-nos de la jornada intensiva. A veure, els de B tenen dret a jornada intensiva per contracte però també estan obligats a complir els horaris que marca el client, que en aquest cas (el client és D, l'empresa abans coneguda com C) consisteixen en un suport de 8 hores diàries. O sigui, que podrem fer intensiva sempre i quan fem torns de guàrdies (com fem actualment els divendres, però durant tota la setmana). Això és el que maquinava durant tot el matí, i com que no m'ha donat temps de reacció i ja estàvem amb l'altra noia, no em semblava el millor moment per deixar anar la notícia. Així que hem planificat les guàrdies d'estiu com si no passés res.

Aquest migdia el de la meva nova empresa m'ha donat la carta, l'hem comentat i m'ha donat dues bones notícies. La primera, que farem jornada intensiva (això li he tret amb preguntes indirectes, mwahahahah!), i la segona, que em calcularan les vacances que em corresponen en aquest any i que si surten menys dels dies que faré obligada perquè l'empresa tanca estarem en paus, i si en surten més, els podré fer quan vulgui.

Quan he arribat a la tarda, el Jefe estava parlant amb un altre així que he trucat al meu responsable en A. Aquí he de fer un incís, i és que la casualitat ho ha precipitat tot. Sempre baixo a esmorzar amb un noi (diguem-li Compi) del meu antic equip, que també és subcontractat i de la mateixa empresa que jo. Dilluns em va dir que havia trobat una feina millor i que començava el 17 de juliol. O sigui que quan ahir em van trucar per lo meu, vaig flipar, perquè plegarem el mateix dia. Abans de que jo truqués al nostre responsable, el Compi m'havia enviat un mail dient-me que hi havia parlat i que no podria quedar fins divendres. Així que l'he trucat, li he dit que volia parlar amb ell, m'ha dit que fins divendres no podia, m'ha comentat que també l'havia trucat un altre noi (qué me vas a contar!) i que li fèiem por (aquest home s'ensuma alguna cosa!).

En quant he pogut, li he dit al Jefe: "vull parlar amb tu". M'ha mirat amb cara de por i m'ha dit: "no, ha arribat el moment!!". Ell sabia perfectament que aquesta no era una feina definitiva, jo sempre que havia fet entrevistes li havia dit, de fet ell m'animava a fer-ne (és que li té molta mania a la meva cutreempresa). Hem anat a la cafeteria a parlar tranquilament, li he explicat una mica com ha anat tot, que em sabia molt de greu perquè ja tenien organitzades les guàrdies i ara ho haurien de retocar tot una mica, que sabia que ara eren dates bastant dolentes per buscar un substitut i formar-lo, però que era una oportunitat per mi i l'havia d'aprofitar. Ell se n'ha alegrat per mi, fins i tot quan ha sortit el tema de les vacances i li he dit que esperava que la meva empresa me les pagués (no m'he agafat cap dia d'aquest any), m'ha dit que si no me les pagaven, que fes aquests 15 dies (cosa que a ell personalment el perjudicaria perquè els deixaria sense marge per buscar algú). O sigui que molt bon rotllo, el trobaré a faltar com a company (tot i que no com a jefe, la veritat és que és bastant mandrós i de vegades passa dels temes i m'enxufa marrons que no toquen).

En principi li he dit que com que la meva empresa no ho sabia, millor que la notícia no s'escampés, perquè no m'agradaria que s'assabentessin per terceres persones, però com que fins divendres no ho podré dir i s'havia de reorganitzar el tema de les guàrdies, hem parlat amb el Jefe++ i li hem comentat. Després li he enviat un mail al Compi amb les novetats. Per la seva part, ell ja ho havia comunicat també als seus respectius Jefe i Jefe++.

Però hem dit que el nostre responsable sospitava alguna cosa, no? El que li ha fet saltar l'alarma és que dos treballadors el truquessin el mateix dia. Doncs l'home, ni curt ni peretzós, s'ha posat en contacte amb RRHH de B, qui s'ha posat en contacte amb els Jefes++ i els ha preguntat si sabien alguna cosa. Al principi s'han fet els tontos però han hagut de dir que els ho havíem comunicat.

El resultat ha estat una altra reunió a la cafeteria, amb el Compi, la seva Jefa++, el meu Jefe++ i jo, per conèixer les nostres motivacions per canviar de feina. Es veu que A (via el nostre responsable) volia saber si era per diners, i en tal cas mirar d'arribar a un acord amb B i nosaltres per fer-nos una contraoferta. Però tant el Compi com jo hem dit que la nostra motivació no era monetària, tot i que els diners eren un factor, així que el tema ha quedat sanjat. Hem aclarit també que la coincidència de dates és només casualitat, i que no marxem a la mateixa empresa. Suposo que això ho haurem de tornar a aclarir divendres amb el responsable, perquè m'imagino que és el que es pensa.

Al final el tema s'ha escampat més del que hagués volgut, i fins i tot el nostre responsable ja ho sap. Però així divendres podrem anar directament al gra, el papeleo i el finiquito.

Però en definitiva,