Bienvenido! Este blog ya no se actualiza. La razón es que me he mudado a un servidor propio y he montado un nuevo blog en WordPress.
Visítame en el nuevo Children at your feet.

6.4.06

got them!

Per davant...
Ja tinc les entrades per la festa de presentació de l'He Dit! Hi he anat avui després de la feina. És a la sala Luz de Gas de Barcelona, quan anava a agafar el bus hi he passat per davant, és com una galeria de botigues que a sobre posa Luz de Gas, però jo no he vist l'entrada del local en sí. Espero que demà ho trobem...

Després he anat a l'Òptica (ja és la quarta vegada), perque ahir em va trucar la noia que m'havia atès l'última vegada (la tercera, la segona ja sabem com va ser), per dir-me que tenien nous models d'ulleres de pasta vermelles (tot i que de D&H no tenien res nou). Però tot i que era veritat (tenien molta varietat), no me n'ha agradat cap (sí, sóc rareta, algú ho dubtava?). Aleshores li he parlat de les famoses D&H al noi que m'estava atenent, però no sabia quines eren. Per casualitat just darrere del mostrador on m'ha atès hi havia les grogues que són bastant semblants i li he dit que eren d'aquell estil, les ha agafat per mirar la referència a veure si així en trèiem alguna informació i... una altra casualitat! A la taula de la dreta hi havia la noia que m'havia atès la primera vegada (tanquem el cercle :P), que se'n recordava de mi i de les ulleres (serà un cas de serendípia?), i sort que ha posat l'orella a la nostra conversa i finalment s'hi ha ficat! Li he preguntat si quan li tornessin a arribar me'n podria guardar unes i trucar-me perquè vingués. És que em sap greu anar-hi tants cops (a part del temps que hi perdo) i que no m'agradi res del que m'ensenyin (avui he vist uns 20 models diferents i cap m'ha fet el pes!). Així que s'ha apuntat el meu telèfon i he marxat. No he caigut en preguntar-li el nom, però confio en què trucarà. Algun dia!

Ahir vaig trucar al restaurant "El Italiano" de Port Balís. És on en Salva i jo vam celebrar el nostre primer aniversari junts, i em va agradar molt, tant el lloc (és petitet, elegant però sense ser pijo, i tampoc és gaire car), com el menjar (vaig prendre una pasta farcida de pera i gorgonzola... mmm!! Endevineu que prendré demà :P), com els amos (ell és italià, ella crec que és anglesa... em sembla que no hi ha cap espanyol). I hem pensat (bé, ho vaig suggerir jo :P) celebrar-hi el nostre segon aniversari. El cas és que ja hi havia trucat diumenge, però em va contestar un noi que no parlava gaire bé el castellà i em va dir (o això vaig entendre) que els amos no hi eren i que havia de trucar dimecres a les 22h o a les 23h... Eing?

Total, que ahir hi vaig tornar a trucar, però em sembla que em va atendre el mateix pinxo. La conversa, literalment, va ser la següent (s'ha de tenir en compte també la dificultat d'entendre'l a ell):
- [Cris] Hola buenas noches, quería reservar una mesa para este viernes.
- [Pinxo] Qué día?
- El viernes.
- Qué día?
- [vocalitzant mooolt] EL VIER-NES.
- Qué día?
- EL SIE-TE.
- Ah... [pensa] mmm... eso... eso es el viernes no?
- Sí... [gilipolles?]
- Para qué hora?
- Las diez y media.
- Para cuántos?
- Para dos.
- A qué nombre?
- Cristina Gómez.
- Qué?
- CRIS-TI-NA GÓ-MEZ.
- Cristina, vale, hasta el viernes, adiós.
I penja. Jo espero arribar demà a les 22:30h i tenir taula!

Etiquetes de comentaris: , ,

Digues la teva!

Inici

enllacen aquest post: