la naturalesa de les portes

Cada dia per entrar a l'edifici on treballo he de passar la targeta de treballador pel lector. Per fer això, afortunadament, no necessito treure-la del bolso, sinó que amb fregar el bolso pel lector ja la reconeix. És interessant veure els gestos que fa cadascú per aconseguir entrar a l'edifici (o sortir-ne!): n'hi ha que treuen la cartera de la butxaca (nois) o del bolso (noies) i l'aplasten al lector (com si fos un imant), hi ha nois que ni tan sols el treuen de la butxaca i aplasten el cul al lector... (Actualització 21.02: aquest matí he observat una altra tècnica, el paquet de tabac. Fiquen la targeta al paquet i aplasten el paquet al lector. Útil per sortir a fumar)

Però bé, no venia a parlar dels usos i costums dels treballadors de la meva empresa a l'hora d'entrar a treballar. Sinó dels usos i costums d'alguns treballadors (concretament jo) a l'hora de sortir del metro.

Al metro de Barcelona hi ha dos tipus de portes per entrar i sortir, i segons a l'estació que vagis et trobaràs l'un o l'altre. El tipus més antic és el torniquet (és curiós que buscant imatges al Google Images em trobi amb una foto de la meva estació, jeje), i se surt per unes portes baixes (a la dreta de la foto) que molta gent fa servir per colar-se al metro. I les més noves són unes portes altes com aquestes (a Santa Coloma), per on s'entra i se surt segons marquen les fletxes.

Resulta que a l'estació on baixo jo per anar a treballar les portes són d'aquest segon tipus. Porto un temps que cada dia (dues vegades al dia, al matí i a la tarda) tinc l'impuls irrefrenable de fregar el bolso contra la secció de la fletxa verda de la porta del metro. Per sort sempre me n'adono a temps i no ho faig.

De moment.

Em recordo a en Salva fent servir comandes Mac en un PC :P