Bienvenido! Este blog ya no se actualiza. La razón es que me he mudado a un servidor propio y he montado un nuevo blog en WordPress.
Visítame en el nuevo Children at your feet.

1.7.05

pànic escènic

Com ja vaig dir, ahir en Jordi presentava el projecte. Van venir fins i tot alguns de la Sony (el seu tutor de projecte, un altre del mateix grup, el nou becari que el substitueix... i un japo! Suchiya San). Al final de la presentació, en el torn de preguntes, el president del tribunal es va passar una mica preguntant xorrades, el tio no havia pillat res. Li van posar un 9, el seu tutor de Sony (que va estar present a la deliberació) ens va comentar que si no hagués estat pel gilipolles aquell hagués tret més nota. No és que sigui gaire útil, la nota, perquè que jo sàpiga no te la demanen enlloc, és més qüestió d'orgull personal... Però jo millor que calli, que amb el meu desparpajo parlant en públic i tenint un element tan desagradable al tribunal, no espero gaire nota.

A la presentació hi va haver molta gent: alguns amics de la universitat, els de la Sony, amics del barri... i els seus pares! Els meus pares no vindran a la meva presentació (ni perquè ells vulguin ni perquè jo els deixi), no sé què hi pintarien, no entendrien res (ma mare menys, que ni tan sols entén l'anglès, idioma en què estan les diapositives :P)... Al cap i a la fi, la presentació ve a ser com l'últim examen de la carrera, i que jo sàpiga no convidem als pares als exàmens, no? Una altre cosa que em va sobtar és que el pare anava fent fotos sense cap rubor... L'argument és el mateix: ens fem fotos mentre fem exàmens? A part d'això, el flaix suposo que ha de distreure't!! A la meva presentació prohibiré les càmeres de fotos i els telèfons amb càmera, com a les pelis de Hollywood, jeje!

Jo tinc pànic escènic, no m'agrada parlar ni actuar en públic. Sona una mica estrany venint d'una persona que va estudiar fins a 7è de Piano, però és veritat. Sempre estudiava quan no hi havia ningú a casa, odiava quan havia de fer audicions, em posava molt nerviosa a les audicions... Crec que tot això ve perquè tinc por a equivocar-me. Ja sé que quan més nerviós et poses, més fàcil és equivocar-se, però no ho puc evitar. Si per mi fos, a la meva presentació només hi seria present el tribunal (o ni ells :P). Però tinc assumit que els meus amics vindran, el nen (si a la feina el deixen) també... Ja m'he acostumat a la idea, però no em congratula gens.

Etiquetes de comentaris: ,

Digues la teva!

Inici