Bienvenido! Este blog ya no se actualiza. La razón es que me he mudado a un servidor propio y he montado un nuevo blog en WordPress.
Visítame en el nuevo Children at your feet.

18.1.06

chilaba y cachimba

[A ver, por veinticinco pesetas cada uno, decidme cantantes o grupos musicales que le gusten a Cristina... Titu, tutu, tutitututu, titu, tutu, tutitututu!!]

Ahir vaig quedar amb els Pochamen a casa d'en Duke. Va ser com en els vells temps: en Jordi, en Duke, el Prati i jo, xerrant de tot, rient, amb una cervesa a la mà... Ja vaig parlar l'altre dia de les ganes que en tenia.

A part de nosaltres quatre, també hi havia un dels companys de pis d'en Duke, el Danny, un suec que està treballant a Barcelona. L'altre company, el Peter (belga), és un Erasmus i lògicament estava de festa, jaja.

A la una en Danny estava mort de son i se'n va anar a dormir... aleshores ja ens havíem fotut 4 xibecas entre tots 4 (en Danny no va beure)!! Aleshores, no sé com, l'atenció va recaure en la cachimba (eiii!! Ara heu pillat el títol del post eh? :P) que els pares de la Natalia (la nòvia del Duke) li havien regalat al Duke. Quin bon rotllo de sogres no?
Cachimba
Al Jordi li va venir l'antojo de Cachimba, així que la vam preparar. En Duke tenia tabac aromàtic, un de menta i un altre de cirera, en Jordi preferia la cirera així que va ser l'escollida (a mi no em fa gaire gràcia ni la menta ni la cirera, i el Prati estava en el seu PratiWorld, com sempre :P).

Jo mai no havia fumat en cachimba (aclariment: no fumo, odio el fum de les cigarretes, tampoc no m'agrada la seva olor; alguna vegada he fumat altres substàncies, més que res per provar, però tampoc no m'agrada, no obstant el seu fum em molesta menys i la olor no em desagrada), el que més s'apropa va ser la cutre-cachimba que ens vam fabricar quan vam anar a Amsterdam (aquests dies farà 3 anys) amb una ampolla de Font Vella (2 forats i ja tens una cachimba!), però no té res a veure. La preparació consisteix en omplir el recipient de la part de baix d'aigua (no fins a dalt, hi ha de quedar espai pel vapor, que és al cap i a la fi el que xucles), en Duke també hi va afegir un raig de Ballantines i una miqueta de mel per aromatitzar-ho més. Després es posa el tabac a la part de dalt (el tabac aquest de cirera era una mica diferent del tabac típic de liar, era moll!). I finalment s'encén la cachimba (nosaltres ho vam fer amb una pastilla de carbó, abans vam tapar el tabac amb una mica de paper de plata perquè no caiguessin les cendres, una mica cutre però efectiu) i... a fumar!

Jo ho vaig provar, no em va agradar gaire perquè com ja he dit la cirera no m'agrada gaire (bé, la fruita sí, però ni els caramels ni coses amb gust de cirera, em passa com amb la maduixa), però no tens la sensació d'estar fumant (en realitat estàs aspirant vapor d'aigua), és estrany... En Jordi va dir que una vegada havia fumat tabac de préssec, això sí que deu estar bo!

Al final vam sortir de casa d'en Duke passades les dues, avui estic que em moro de son. Sort que avui he tingut feina (el primer dia que realment treballo en el que portem d'any!), si no, segur que m'hagués quedat fregida en qualsevol moment!

En definitiva, que m'ho vaig passar molt bé recordant vells temps, i que a veure quan ho repetim (sempre que en Jordi em porti a casa amb el cotxe, clar, que tornar amb NitBus de vegades és una odissea!) Per cert, em va fer molta gràcia l'encenedor que duia en Jordi:
London 2002
Endevineu amb qui vaig anar a London fa 4 anys?

Etiquetes de comentaris:

Digues la teva!

Inici

enllacen aquest post: