Bienvenido! Este blog ya no se actualiza. La razón es que me he mudado a un servidor propio y he montado un nuevo blog en WordPress.
Visítame en el nuevo Children at your feet.

3.12.05

japoing

L'entrevista d'ahir no va anar malament... I això que ahir em trobava fatal: marejos, vertigen... No sé què em passava, si menjava alguna cosa millorava però al cap d'una estona estava igual.

En Dani ja és al Japó. Va marxar aquest dimarts, i dimecres passat vam fer el sopar de comiat... el de veritat :P. Vam anar a un japonès, com no!! Vam ser poquets, menys que a l'assaig de sopar, però va estar bé. El japo està a prop de l'ex-feina d'en Salva. De moment no ha escrit res al blog, suposo que encara estarà adaptant-se...

Per una part li tinc una mica d'enveja (però de la sana, ojalà pogués tornar a marxar... a Aachen o a on sigui!!), i per l'altra part l'admiro. Perquè marxa a un país on no només l'idioma és difícil i totalment diferent al nostre (amb l'alemany ja passava, però almenys les lletres són iguals que les nostres!!), sinò que la cultura és completament diferent. Els japonesos són raros (occidentalment parlant :P), i a més, parlen un anglès ben difícil... sé de què parlo, em vaig passar 6 mesos tractant amb ells a Sony (la primera vegada que vaig parlar amb un, vaig pensar que havia oblidat tot el meu anglès perquè no entenia res, després vaig veure que el problema era seu :P). Per cert, que fa poc vaig descobrir que de la mateixa manera que hi ha gent que parla Spanglish, també existeix l'Engrish (el màxim exponent és el famòs AYBABTU, que jo com a no-jugona tampoc no coneixia fins fa poc)!! Curiós el que es troba per Internet no?

Fa poc vam tornar a anar al japo de Mataró. És molt bo perquè hi anem tant que quan hi entrem ja somriuen. Ens haurien de fer el VIP, jeje. Aquesta última vegada, en demanar les postres, ja no vam demanar ni la carta (jo sempre demano el mateix i en Salva ja ho tenia decidit...), la cambrera va flipar. Un dia hi hem d'anar i demanar sense mirar ni la carta, jaja! Per cert que l'últim descobriment gastronòmic que hem fet ha estat la Tempura. Ara de segon sempre demanem Tempura i Sushi (Nigiri o Maki, amb el Sashimi no puc). Sempre dic el mateix: l'únic lloc on menjo peix i verdura és al japo, i m'encanta!!

I avui hi ha un altre sopar en honor d'un altre Dani... aquesta vegada el meu company de feina, que dimarts fa 25 anys. Si avui no em torno a marejar hi aniré!

Etiquetes de comentaris: ,

Digues la teva!

Inici

enllacen aquest post: