efemèrides
Acabo de fer una cosa ben friki... però no puc dir res, mwahahahah!!
Demà tinc una segona entrevista amb la sòcia de l'empresa de la Cris (ergo al final va ser que sí :P). Però d'això ja en parlaré...
Avui fa 2 anys que vaig rebre un mail que va provocar un gran canvi en la meva vida. Què filosòfic no? A veure, que m'explico. Aquest mail era d'un tal Bernd Ackermann, i em deia que la meva sol·licitud per fer el PFC als laboratoris de Philips a Aachen havia estat acceptada. Ara s'entén millor oi? ;)
Bé, per si no ho havíeu notat, sóc bona per les dates. I m'agrada recordar aquests aniversaris aparentment absurds. I pensar "Què feia jo fa X anys?". Doncs fa 2 anys saltava d'alegria per casa meva, marxaria a l'estranger a fer el projecte!! Era una idea que tenia des de feia temps, però va ser gràcies a la Silvia que m'ho vaig plantejar de veritat (ara ve quan me'n vaig del tema :P).
Com dic, sempre havia volgut fer-ho, però per les típiques pors (viure sola sense la mama que t'ho fes tot, estar sola en un país estranger, haver de parlar en anglès a la feina...) havien fet que no busqués gaire informació sobre el tema, i que ho deixés bastant de banda. Un dia (12 de Febrer de 2003, però aquí he fet trampa perquè ho he mirat a la meva col·lecció d'entrades de cine :P) la Silvia i jo vam quedar per prendre alguna cosa i no sé per què va sorgir la idea d'anar al cine. Vam anar a l'Heron City a veure The Ring, i li vaig comentar aquest somni impossible. Ella em va animar, fent-me veure les coses positives, i va ser a partir d'allà que em vaig moure. Encara em quedaven 2 quadrimestres per acabar les assignatures, però igualment vaig anar a les reunions informatives per la gent que volia marxar al Setembre, per anar-me informant (mmm... ara em pregunto, hi hauria en Salva per allà? Ell va marxar al Setembre...). Així que: moltes gràcies, Silvia!!
Per l'Octubre-Novembre de 2003 ja van començar a fer les reunions informatives per la gent que volíem marxar al Febrer, i vaig fer les sol·licituds per la Intranet, etc. I l'1 de Desembre rebia el mail d'en Bernd. Vaig esperar-me un dia per respondre-li sense posar-li massa emoció :P.
El dia 9 de Desembre vaig rebre un altre mail, d'un tal Christian. Em deia que li havia demanat el meu mail a la responsable de Relacions Internacionals de l'escola, perquè ell també anava a Aachen, i que estaria bé que ens coneguéssim, ja que conviuríem durant 6 mesos... Digueu-me tonta, però no m'havia parat a pensar en contactar amb altres companys. També em deia que pel pont de la Constitució havia anat a veure un amic seu que estava allà, i que ja m'explicaria més coses de la Philips, d'Aachen i de tot plegat. Endevineu qui era l'amic? Premi per qui hagi pensat en en Salva!! Recordo que pel messenger me'l va descriure com una mica exagerat i pessimista... quanta raó!! ;)
I per si encara no ha quedat clar que la vida està plena de casualitats, quan em va donar la web de l'Alex i vaig anar a mirar les fotos d'aquell pont, a qui em trobo el primer? Al Martí Jofre, un amic de la Universitat. Ell i la Vanessa, una altra companya, havien anat a visitar l'Alex, i per una altra banda, en Christian (i la que aleshores era la seva nòvia), en Xevi i en Dani (el que treballa amb mi), havien anat a visitar a en Salva. Doncs avui en Dani m'ha explicat que la Vanessa va treballar durant un temps en l'empresa on estem.
I ja que ens posem amb les casualitats, recordo un dia que sortíem de dinar a la Kantine de la Philips, anava parlant amb en Christian i en Salva (tot això abans de que hi hagués res entre nosaltres), i en Salva va i em diu: "Aquest matí, afaitant-me, he recordat que tu anaves a la mateixa classe d'Emissors que jo, seies a la penúltima fila amb els teus amics, davant de nosaltres, i sempre marxàveu a segona hora. Però portaves el cabell més llarg no?". A veure, sabíem que havíem anat a la mateixa classe perquè coincidien dates i professors, però a mi no em sonava de res (de fet els Pochamen i jo no hi anàvem gaire, a aquella classe, va ser el començament de la Pocha i el mus :P). I estàvem asseguts l'un darrere de l'altre!!
Etiquetes de comentaris: aachen, friends, reflexions, that's life
Fa temps d'això però i lo maco que és recordar-ho? a mi gairebé em venen ganes de plorar quan recordo que jo no tan sols deia que no volia marxar d'erasmus sino que pensava que vaia matats aquests que piren a l'estranger macho... i va ser anar a Leuven i veure com s'ho estava passant el Xevi P. per canviar totalment la meva manera de pensar, començar a interessar-me per anar a fer una estada a l'estranger i refusar l'oferta que tenia de NEC (en la qual anava sol i el projecte era muerte extrema) i acceptar la de Philips. Mai podré oblidar Aachen, ni les històries que van passar allà ni els viatges que vam fer ni la gent que hi vaig conèixer. M'estic posant touuuu no pot ser!
En fi, que no descarto en un futur, tornar-hi a fer una marie curie o lo que sigui. Ojalà. I si no... de més verdes en maduren.
PS: no sabia com acabar, i m'he sortit per la tangent, què hi farem tu...
2/12/05 19:30
Quan hi tornem? :P
3/12/05 09:14
Digues la teva!
Inici