Bienvenido! Este blog ya no se actualiza. La razón es que me he mudado a un servidor propio y he montado un nuevo blog en WordPress.
Visítame en el nuevo Children at your feet.

12.6.05

consultories

Divendres vaig llegir al 20minutos una carta (la meva secció preferida dels diaris són les Cartes al Director) d'un Teleco, que mostrava la seva opinió sobre el món de la consultoria, en referència a un article sobre el mateix tema publicat el 31 de Maig. Jo, ni curta ni peretzosa, vaig anar a la versió digital del diari a llegir l'article. D'entrada, el títol (Un trabajo enriquecedor) ja sobta bastant, però en general l'article és bastant optimista per la realitat que representa treballar en una consultoria. No cal dir, suposo, que estic totalment d'acord amb el noi que va escriure la carta (i el tema em toca bastant de prop :S)

Llegir la versió digital del diari té l'avantatge de poder llegir comentaris dels lectors sobre un article determinat. Jo no me'n vaig poder estar i vaig deixar-ne un. Però el més interessant va ser que un dels comentaris anava signat per un tal Consultor Anónimo, que casualment té un blog. En ell, l'autor (que em dóna la impressió de que porta uns anys en aquest món, per tant no està al nivell més baix, però diria que tampoc és un jefazo) mostra la seva relació d'amor/odi amb la seva feina. Vaig estar part de la matinada llegint-lo, cronològicament, i ahir el vaig acabar. M'ha agradat, encara que de vegades l'autor és una mica egocèntric. Particularment em va semblar bastant ben explicat el post La cultura de echar horas. Una perla:

Los compañeros son otro factor. Entre risas a veces, pero ahí está el típico comentario de "a ése se le cae el lápiz a las 19'00h" si alguien tiene por costumbre irse a su hora. Lo cual convierte la tarea de irse a casa en una especie de juego de "a ver quién cede antes". Porque el primero que se vaya, aunque sea dos horas más tarde de lo que debía, será considerado como "el que primero se va".

D'això, el nen en diu overtiming cultural. És increïble, però passa. Aquest dimecres vam quedar, el vaig anar a buscar a les 20h (ell en teoria hauria de sortir a les 19:30h), i quan va baixar em va dir que els companys l'havien mirat raro, com si s'escaquegés. En aquest cas, els companys estaven emmarronats amb una cosa que a ell no l'afectava, però igualment consideraven que per solidaritat s'hauria de quedar. Algú ho entén? Jo NO.

Com dic, el marron no l'afectava, en passat, perquè dijous a la tarda van veure que no arribaven a la data d'entrega i van decidir emmarronar-lo a ell també. Li van donar una part de les tasques, d'una cosa de la que ell no en tenia ni idea. Dijous em va enviar un missatge quan tornava cap a casa en taxi: a les 5h de la matinada!! I divendres, una altra sessió maratoniana: de les 10h que va arribar fins les 6h (sí, sí, de la matinada :S) que va plegar. I adéu al cap de setmana, perquè ahir també va anar a treballar... i tot sol, perquè els companys ja havien acabat la seva part (mola eh? Tens un marron? Endinya-li la part més xunga al pringat de torn :@). Com a mínim es va permetre descansar una miqueta i hi va anar després de dinar. A la nit, vam sopar junts en un japonès d'allà a prop, i després ell va tornar a la feina. La seva previsió era quedar-se fins les 3h o les 4h (per treballar avui també, eh?), perquè el codi li donava bastants problemes, però per sort, quan va trucar al seu jefe per informar-lo de la situació, aquest el va obligar a marxar a casa... a les 0:30h.

Això ja no és overtiming cultural, és molt pitjor. Una persona no pot rendir bé treballant gairebé 24 hores seguides durant 4 dies... El desgast físic és important (després d'anar a dormir de matinada i llevar-te d'hora, és com tenir ressaca), però el desgast psíquic encara ho és més. Perquè no pots desconnectar, perquè arriba un moment en que ja no pots pensar més, perquè la ment i el cos necessiten descansar... El pitjor de tot és que no li sabran reconèixer. I el més trist és que queden poques oportunitats de feina per un enginyer sense experiència que no siguin al món de la consultoria.

Després de desfogar-me (aix, com ho necessitava!!), una mica d'humor. A travès del blog del Consultor Anónimo, vaig descobrir-ne un altre, Gacela de Wirayut (és la gràcia dels blogs, anar saltant de blog en blog :P). Aquest està escrit per un ex-consultor, i hi vaig trobar un parell de posts relacionats amb la consultoria.
Espero que avui li vagi bé al nen, i que quan quedem per sopar aquesta nit (perquè confio en que quedarem...) no hagi de tornar després a la feina. Que això no és vida!!

Etiquetes de comentaris: , ,

Digues la teva!

Inici

enllacen aquest post: