one year ago, in my life...

Avui fa un any q vaig marxar cap a Aachen. Un nom q potser aleshores no em deia gaire (poc abans havia après q es pronunciava "áhen", amb la 'h' aspirada, i no amb la 'ch', o 'k', com algun dels meus amics s'entestava a pronunciar - oi prati?), però q ara em porta a la ment molts records. Em va costar situar-ho a un mapa, sobretot degut a q en els mapes espanyols q jo tenia, el nom estava en castellà: Aquisgrán. Sí, noi, això de traduir els noms no és un bon costum... Els francesos li diuen Aix-la-Chapelle, i els holandesos, Aken (coi, si al final el prati serà holandès, entre els productes tipics d'Holanda i la manera de pronunciar-ho...)

Vaig agafar un avió a El Prat, a les 8.45 del matí. A les 10.50 arribava a Düsseldorf. Ja estava en terres alemanes!! Un fred... Vaig agafar el tren cap a Aachen. Primer havia d'agafar un tren cap a Aachen Hauptbahnhof (l'estació principal), i després canviar a un q em portés a Aachen West (la parada més propera a l'apartament q m'havia buscat el de RRHH de Philips). El primer tren es va endarrerir, i quan vaig arribar a la Hauptbahnhof, el tren q se suposava q havia d'agafar cap a la West, ja havia marxat. En quant a temps, no hi havia problema, de trens en passen cada pocs minuts, el problema estava en "per quina via passarà?". Vaig veure un tren allà parat, m'hi anava a ficar, però vaig pensar q seria millor assegurar-me de q aquell tren passaria - i pararia - a Aachen West. Total, q veig a un q tenia pinta de treballar allà i li pregunto en el meu millor anglès "Is this train going to Aachen West, please?", pronunciant West a l'anglesa (per si no sabeu alemany - com jo - en aquest bonic idioma, la 'w' es pronuncia com 'v' fricativa, i la 'v' es pronuncia com una 'f' directament... o sigui q el tio no em devia entendre gaire). Després de repetir-li-ho diverses vegades, al final em va dir q sí, i vaig poder arribar "a casa". Tot nevat, amb les meves peaso maletes, em va costar una mica arribar-hi, però weno. Un cop vaig estar al meu apartament, em va decebre una mica, era bastant cutre i brut. Amb el temps, el vaig "redecorar" al meu gust. A tot això, ja eren les 4 de la tarda!

Vaig estar desfent la maleta, també vaig sortir a trucar els pares, i a les 18h va arribar en Christian de la Philips. En Christian és un altre teleco q, com jo, va anar a fer el projecte a Philips. Ens havíem conegut arrel d'això, q tots dos (junt amb el Miguel Ángel... ja parlaré d'aquest personatge) havíem de conviure durant 6 mesos a Aachen. Ell va arribar deu dies abans que jo, i es va oferir a venir-me a buscar quan jo arribés i presentar-me la resta de la gent. Els de la "generació anterior" (els q havien estat durant els últims 6 mesos) encara no havien marxat. Bé, els "veteranos" eren 6, dels quals 3 marxaven la setmana següent i els altres 3 s'havien de quedar un temps més per acabar el projecte. En Christian es va presentar amb el seu amic Salva. Lo d'aquests dos és impressionant: van anar junts a la guarderia, al cole, a l'institut (q en aquest cas era el mateix q el cole), a la universitat... i fins i tot havien de coincidir fent el projecte a Aachen! En Salva era un dels veteranos (o de la generacio original, com deia ell) q es quedava un parell de mesos més. Vam anar a l'apartament d'en Christian (al mateix edifici), on ell i alguns més havien de preparar unes samarretes de record per a la gent que marxava. La idea era un mosaic de fotos de gent q havia passat per la seva vida aacheniana, amb el logo de Philips i una frase graciosa enmig. Més tard va arribar el Miguel Ángel, i ni tan sols es va dignar a saludar-me ni preguntar-me com m'havia anat el viatge, cosa q més o menys havia fet la resta de la gent q no em coneixia absolutament de res. Esto es el comienzo de una gran amistad (... o no :P)

En Christian em va convidar a sopar amb ell aquella nit, ja q jo no tenia res de menjar. Després vaig anar a la meva primera festa: al mateix edifici d'apartaments on vivíem els 3 "nous" (els originals vivien a un altre edifici a dos carrers del nostre), unes italianes celebraven l'aniversari d'una. Vaig començar a conèixer la cervesa alemanya (encara q no la millor, precisament), i una forma bastant original de mantenir-la freda: posar les caixes de cervesa a la terrassa, i quan algú en vol alguna, li toca congelar-se per agafar-la. No vaig durar gaire a la festa, estava bastant cansada, però vaig estrenar la meva càmera més fiestera!!

I això va ser el meu primer dia a Aachen. Quan pugui editaré aquest missatge i hi afegiré unes quantes fotos.